El meu nom \u00e9s Alper Chochev i tinc 28 anys. He nascut a Sevlievo, Bulg\u00e0ria. Actualment, estic fent el que sempre havia somiat, i vaig lluitar per aconseguir-ho durant molts anys. Qu\u00e8 \u00e9s i com vaig aconseguir arribar fins aqu\u00ed? Continueu llegint.<\/p>\n
Jo tenia 15 anys i estava conf\u00fas del que volia a la vida. En l’\u00e0mbit personal, els meus pares estaven divorciats i nom\u00e9s vivia amb el meu pare. D’en\u00e7\u00e0 que era jove, ell no parava de dir-me que hauria de treballar a l’administraci\u00f3 de l’estat. Per ser m\u00e9s concret, a l’ex\u00e8rcit, de bomber o al Ministeri d’Interior. Per descomptat, realment em va agradar aquesta idea. Per qu\u00e8 no? Em vaig dir a mi mateix… ser\u00e9 respectat, no requereix molts esfor\u00e7os, nom\u00e9s un desig i passar\u00e0. En aquest punt vaig decidir lluitar-ho. I vaig comen\u00e7ar anar regularment al gimn\u00e0s, boxa i molts altres esports. I Vaig comen\u00e7ar a preparar-me a poc a poc per estudiar en una de les acad\u00e8mies m\u00e9s respectades a Bulg\u00e0ria que es diu “Simeonovo”. Si t’accepten en aquesta acad\u00e8mia, sortir\u00e0s amb el rang d’oficial i la teva vida estar\u00e0 ben arreglada. Aquest s’havia convertit el meu somni.<\/p>\n
Anualment, encara que, a la meva escola ten\u00edem el dia de l’amateur. En aquest dia, totes les classes preparaven escenes i les presentaven a tota l’escola. All\u00f2 no era interessant per mi en aquell moment, per\u00f2 va haver-hi alguns nois que ens vam reunir per decidir d’introduir la classe a tothom. Sorprenentment, nosaltres vam actuar molt b\u00e9 i el jurat ens va atorgar la segona posici\u00f3. Jo vaig gaudir… Tothom ens va felicitar i volia parlar amb nosaltres. Nosaltres \u00e9rem les estrelles de l’escola. Aix\u00ed va ser com van arribar les invitacions del director del teatre regional – Mr. Uzunov – van comen\u00e7ar. Ells continuaven invitant-me a actuar en el teatre, per\u00f2 aleshores jo mem deia a mi mateix “Jo no estic boig”.Tothom es riur\u00e0 de mi…”. Per aquell moment, per ser honest, jo havia guanyat for\u00e7a i 90 kilos de pes i estava a prop del meu objectiu – Simeonovo.<\/p>\n
Encara que, va comen\u00e7ar el seg\u00fcent any escolar i tornava a ser el dia de l’amateur a l’escola. Nosaltres vam tornar amb l’actuaci\u00f3, i aquest cop vam guanyar la primera posici\u00f3, i tamb\u00e9 van rebre el premi per la millor interpretaci\u00f3 masculina. Ara penso: “Aquesta fent estan bojos, del que entenen per l’actuaci\u00f3”. Un cop rere un altre Mr.Uzunov estava intentant el meu inter\u00e8s cap al teatre, i jo continuava refusant. Era el moment del ball de fi de curs. Durant el ball de fi de curs, alg\u00fa de cada classe havia de sortir al davant de l’escola i dir unes paraules finals. Per admetre-ho, jo era art\u00edstic a classe i a la vida, per\u00f2 d’alguna forma jo no m’imaginava. Malgrat tot, la meva classe em va seleccionar com a representant en el discurs final.<\/p>\n
No va importar si jo volia, vaig sortir i vaig comen\u00e7ar a parlar i per la meva sorpresa tothom va comen\u00e7ar a riure. Tamb\u00e9, alg\u00fa havia agafat el v\u00eddeo i com a broma va decidir pujar a una xarxa social. L’endem\u00e0 el v\u00eddeo havia aconseguit 100k de visites, i jo encara estava m\u00e9s sense paraules.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El meu nom \u00e9s Alper Chochev i tinc 28 anys. He nascut a Sevlievo, Bulg\u00e0ria. Actualment, estic fent el que sempre havia somiat, i vaig lluitar per aconseguir-ho durant molts anys. Qu\u00e8 \u00e9s i com vaig aconseguir arribar fins aqu\u00ed? Continueu llegint. Jo tenia 15 anys i estava conf\u00fas del que volia a la vida. […]<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":1208,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1202","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized"],"translation":{"provider":"WPGlobus","version":"3.0.2","language":"ca","enabled_languages":["en","es","ca","el","bg","it","pt","nl"],"languages":{"en":{"title":true,"content":true,"excerpt":false},"es":{"title":false,"content":false,"excerpt":false},"ca":{"title":true,"content":true,"excerpt":false},"el":{"title":false,"content":false,"excerpt":false},"bg":{"title":false,"content":false,"excerpt":false},"it":{"title":false,"content":false,"excerpt":false},"pt":{"title":false,"content":false,"excerpt":false},"nl":{"title":false,"content":false,"excerpt":false}}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1202"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1202\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1212,"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1202\/revisions\/1212"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1208"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.actinyouth.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}